Patrimoni Cultural

Castells de frontera

Castell de Mur

Descripció

El castell de Mur, per la seva arquitectura i estat de conservació, esdevé l’emblema dels castells de frontera dels comtats catalans.

L’estructura arquitectònica del castell és molt simple, té una planta concentrada, tancada per un perímetre murat, amb una torre rodona com a element central del conjunt castral. La planta del recinte té forma triangular, cal destacar que en cap moment presenta angles rectes, tot el clos murat té angles arrodonits.

El castell s’assenta sobre un cingle rocós. La porta d’accés és situada en el sector sud, justament en aquest sector és on el pany de mur es va arrodonint. La torre rodona conserva bona part de la seva estructura. L’aparell constructiu de la part baixa, més gran i irregular que el superior, ens delata que probablement els fonaments de la torre corresponen a la construcció del segle X, i que la secció superior, acabada amb l’aparell romànic, és del segle XI. La torre posseeix dos accessos distints, d’una banda en el segon pis s’obre una porta a ponent, que correspondria a l’accés des de l’interior de la fortalesa, per altra banda té un altre accés en el tercer pis que s’obre directament al pas de ronda del recinte murat.

L’espai interior de la torre és molt reduït, fent-la inhabitable habitualment, utilitzant-se únicament com a element militar; en el pis superior segurament s’habilitaven algun tipus de defenses verticals, ja siguin vans oberts o cadafals.

El mur del recinte exterior s’adossa clarament a la torre, fent-los indestriables. En l’angle contrari de la fortalesa, en el sector nord, la muralla pren forma de bestorre. Aquesta bestorre, sustentada per una gran arcada, obre a l’exterior, per sobre del nivell del clos murat, cinc grans finestrals, que probablement foren emprats com a cadafals defensius.

De tot plegat es conclou que des de la seva construcció el castell fou dividit en dos àmbits, encara avui perfectament distingibles, al sud un espai al voltant de la torre i al nord una zona més residencial. Entremig, actuant de galeria de distribució, un petit pati d’armes amb una cisterna.

Història

Documentat des del 969, fou un dels castells que estigué en possessió d'Arnau Mir de Tost. Aquest noble urgellenc va ser qui va prendre la iniciativa en la nova organització territorial de la frontera i a qui Ramon IV de Pallars Jussà cedí en feu el castell com a dot quan el 1055 es casà amb Valença, filla del comte. A la mort d'Arnau Mir de Tost, la possessió del castell i territori retornà al comte pallarès en virtut del seu testament, atès que el següent comte de Pallars Jussà fou el seu nét.

Els anys successius, els seus dominis van créixer de tal manera que aviat s'hi van afegir més fortaleses com els castells de Guàrdia, Estorm, Moror, l'Alzina i Puigcercós.

En morir Arnau Mir, va lliurar les seves possessions a la seva filla Valença, i al seu nét Arnau. A partir d'aquí, les següents generacions continuarien fent créixer el patrimoni heretat. Continuà en mans dels comtes de Pallars, fins que, més endavant, en la seva època més esplendorosa, pertanyé als Mur, que hi tenien el centre de la seva baronia.