Patrimoni Cultural

Aigua i energia

Descripció

Podríem dir que parlar d’aigua és parlar del Pallars Jussà. La seva presència generosa l’ha convertit en una de les grans protagonistes a la comarca. Els rius, embassaments i els estanys juguen un paper històric i social important.

Durant segles, el riu ha estat via de transport fluvial de fusta fins a Lleida o Tortosa. Els raiers foren presents fins a primers del segle XX, quan els embassaments i el transport rodat van extingir l’activitat. El Museu dels Raiers Claverol situat a la Plaça de les Pobles, davant de l’estació de tren, commemora l’ofici organitzant la baixada de rais anual declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

L’aigua però, continuà sent important a inicis del segle XX per abastir d’energia la potent indústria Barcelonina. És en aquest context quan s’apostà per l’energia hidroelèctrica com un recurs barat i eficient. El Pallars Jussà esdevingué el centre de totes les mirades perquè a la Vall Fosca és on es construirà la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya. La comarca es transformà amb les obres d’infraestructures de la central: carreteres, colònies de treballadors, primers vehicles, arribada de 4.000 treballadors, etc. Les millors condicions laborals a la central va provocar un èxode de mà d’obra agrària i desaparició de molts d’oficis tradicionals. Però la Central de Capdella no fou l’única. Pocs després s’inicià el pantà de Sant Antoni (1913) entre la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Conca de Dalt, Talarn, Isona i la Conca Dellà. L’obra fou feta per l'empresa canadenca Barcelona Traction, Light and Power Company Ltd, coneguda com “la Canadenca”. Mateixa companyia que construí l’embassament de Terradets (1935) fronterer amb la Noguera, submergint part dels municipis de Llimiana, Gavet de la Conca i Castell de Mur.

Totes aquestes transformacions poden semblar llunyanes en el temps, però encara són ben presents en l’imaginari col·lectiu. Les centrals han generat en ple segle XXI una activitat econòmica paral·lela lligada al turisme. Al Museu Hidroelèctric de Capdella, un espai singular que forma part del mNACTEC és un bon lloc per descobrir tot aquest patrimoni hidroelèctric i les transformacions que se n’ha derivat. Els embassaments han permès crear espais naturals d’un gran interès on s’hi pot observar moltes espècies d’animals (aus, mamífers o rèptils). També activitats esportives que s’han convertit en tot un reclam, on empreses locals i foranies ofereixen un ventall ampli d’activitats.

El Pallars Jussà sempre ha mantingut un vincle molt especial amb l’aigua, un vincle que segurament continuarà existint, i que els pallaresos sabran mantenir-lo per tal de continuar avançant cap al futur tal com han fet fins a dia avui.