Viu la Natura
Ocells
Trencalòs (Gypaetus barbatus) El personal de la Reserva de Boumort ha jugat un paper decisiu en la recuperació d’aquesta espècie amenaçada a Catalunya, i avui dia és un dels millors indrets per observar-la. En vol el podeu veure amb certa facilitat a qualsevol indret de la Reserva però, si el voleu gaudir de prop, al PAS de Boumort se’n veuen regularment entre 5 i 15 exemplars, de diferents classes d’edat. A la Reserva tenen 3-4 territoris de nidificació. |
Trencalòs (Arxiu RNCB) |
Voltor negre (Aegypius monachus) Aquesta espècie extingida a Catalunya ha estat reintroduïda des de l’any 2007 a les reserves de Boumort i Alinyà. L’única població reproductora s’ha establert a la RNC de Boumort, amb prop de vint parelles que es poden observar més fàcilment a la vall de Carreu (sector sud). Al PAS de Boumort en podeu veure –i fotografiar a plaer– entre 20 i 30 exemplars per visita. |
Voltor negre (Arxiu RNCB) |
Voltor comú (Gyps fulvus) El més abundant dels voltors ha viscut una recuperació espectacular i avui dia és omnipresent a la Reserva, amb unes 160 parelles reproductores i una important població flotant. A l’observatori del PAS de Boumort se n’apleguen alguns centenars, que us permetran gaudir del seu comportament. També són molt fotogènics quan s’aturen en pins aïllats, per exemple a la part alta de la vall de Carreu. |
Voltor comú (Arxiu RNCB) |
Aufrany (Neophron percnopterus) El més petit dels voltors arriba a la Reserva al març i marxa a primers de setembre. Si el voleu veure, és millor que vingueu entre abril i agost. El Roc de Pessonada i la part mitjana de la vall de Carreu són bons llocs per buscar-lo. Al PAS de Boumort en podeu veure entre 2 i 8 exemplars per visita. A la Reserva hi ha 4-5 parelles reproductores. |
Aufrany (Arxiu RNCB) |
Àguila daurada (Aquila chrysaetos) Reviseu constantment el cel per no perdre-us alguna observació d’àguila daurada. Es poden veure a la vall de Carreu, entre el coll de la Creu i la Coma d’Orient, o al sector de Cuberes. | |
Altres rapinyaires L’àguila marcenca (Circaetus gallicus), l’astor (Accipiter gentilis), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el xoriguer (Falco tinnunculus) s’observen regularment prop dels seus hàbitats preferents. Els milans reial (Milvus milvus) i negre (Milvus migrans) fan acte de presència al PAS de Boumort, sobretot durant les migracions. Els darrers anys s’han enregistrat també algunes observacions d’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti). |
|
Gall fer (Tetrao urogallus) Aquesta espècie escassa manté una reduïda població, molt amenaçada, als boscos de pi negre de la Reserva de Boumort. Si n’observeu algun allunyeu-vos-en sense molestar-lo i notifiqueu la vostra observació a la direcció de la Reserva. |
|
Perdiu xerra (Perdix perdix) Espècie d’aparició esporàdica. La Reserva de Boumort es troba al sud de la seva àrea de distribució regular. |
|
Perdiu roja (Alectoris rufa) Aquesta espècie, que associem a ambients agraris, presenta una bona població a la Reserva. A l’estiu podreu trobar les seves llocades pràcticament a qualsevol cota, des de les zones baixes fins a boscos oberts de pi negre, propers a l’estatge subalpí. |
Perdiu roja (Arxiu RNCB) |
Picot negre (Dryocopus martius) El més gran dels picots europeus és relativament abundant als boscos de Boumort. El podeu buscar sobretot en barrancs on hi hagi trèmols i altres arbres caducifolis. |
Picot negre (Arxiu RNCB) |
Passeriformes de muntanya La Reserva de Boumort és un bon lloc per observar petits ocells de muntanya. En són bons exemples l’escorxador (Lanius collurio), el còlit gris (Oenanthe oenanthe), la merla de roca (Monticola saxatilis), la merla de pit blanc (Turdus torquatus), les gralles de bec groc (Pyrrhocorax graculus) i de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), el trencapinyes (Loxia curvirostra) i la llucareta (Carduelis citrinella). A l’hivern, s’hi afegeixen espècies com el pela-roques (Tichodroma muraria) –busqueu-lo al Congost de Collegats– i el cercavores (Prunella collaris). |