Esteu aquí

Vivències de la guerra

Patrimoni Cultural

Espais de memòria

Vivències de la guerra

Vivències de la guerra

En el decurs de les darreres dècades, al Pallars Jussà s’han realitzat tot un seguit d’entrevistes als supervivents de la guerra que ens apropen a aquells fets d’una manera especialment vivencial. Van ser nens, nenes i joves, que després de superar aquell traumàtic episodi, van haver de fer front al silenci imposat per quaranta anys de dictadura. La seva valentia a l’hora d’explicar les experiències viscudes mereix un profund reconeixement.

Aquest espai posa al vostre abast un seguit d’enregistraments, en format àudio i vídeo, que conformen una valuosa font d’informació oral i que us permetran entendre aquells esdeveniments a través de la mirada dels seus protagonistes.

Entrevistats

BONIFACI VILA I ERTA

(Rivert 1919 – La Pobla de Segur 2008)

Amb tan sols 17, i després d’una breu instrucció militar, Bonifaci Vila va ser mobilitzat al front d’Aragó, si bé la retirada el va portar novament a Rivert. Com a combatent republicà, les forces feixistes l’arrestaren i fou internat en diversos camps de concentració. Posteriorment, reclutat pels nacionals fou destinat al front de l’Ebre. Explica emocionat com, en tan sols 3 setmanes, van morir més de 700 homes del seu Batalló.

Àudios:

 

DANIEL RAMONEDA

(La Pobla de Segur 1920-2017)

Amb tan sols 16 anys Daniel Ramoneda va ser mobilitzat per les forces republicanes i, pràcticament sense haver rebut instrucció, va haver de lluitar a la batalla de Sant Corneli on va caure presoner. La seva detenció, el judici i la internació en un cap de concentració aporten un testimoni emocionant i colpidor de la cruesa dels fets que van haver d’afrontar molts joves de l’anomenada lleva del biberó.

Vídeo:

 

JAUME BONFILL GOMÀ

(1924-2013)

Jaume Bonfill va viure la guerra juntament amb altres veïns i veïnes, al seu poble natal, Sant Romà d’Abella. Aquest petit nucli va quedar situat entre els dos bàndols del front, passant de mans nacionals a republicanes. Tan sols un nen, es relacionava amb els soldats sentint fascinació i una gran curiositat. Bonfill ens transmet una visió infantil i espontània de la guerra, sovint allunyada de qualsevol dramatisme.

Àudio:

 

JOAN MASSANÉS FABÀ

(Figuerola d’Orcau 1924 – Tremp 2013)

MARIA MASSANÉS FABÀ

(Figuerola d’Orcau 1926)

Els germans Massanés expliquen l’experiència viscuda durant la guerra a través d’una conversa distesa i espontània on es fa palesa la seva mirada infantil sobre el conflicte. El comandament militar va instal•lar-se just a casa seva, motiu pel qual van ser testimonis directes de la proximitat de la línia del front i del trasbals que va suposar pels veïns i veïnes dels pobles afectats.

Àudios:

    

JOANA COSTA GOMÀ

(Conques 1923 – Conques 2009)

Quan va esclatar la guerra la Joana tenia 13 anys. La línia de foc del front passava pràcticament davant de casa seva, al poble de Conques, d’on la seva família va ser desallotjada. Explica amb angoixa els primers dies de revolució i l’entrada dels nacionals, així com l’impacte que li provocà l’estat en què estava el poble, els camps i la casa quan hi van poder tornar.

Transcripció:

  

JOSEP GASA PLANCHERIA

(Hortoneda 1924-Lleida 2012)

Josep Gasa tenia 12 anys quan la guerra va dividir el poble d’Hortoneda en dos bàndols que, segons recorda, convivien sense grans discordances. Quan va arribar el front la seva família es va traslladar a Salàs de Pallars. Explica que la padrina no va voler marxar i va morir quan una bala travessà la porta de casa seva. Després de la guerra recorda també la presència del maquis als voltants del poble.

Transcripció:

  

LLUIS BULLICH

(Figuerola d’Orcau 1918)

Lluis Bullich va marxar a Andorra fugint de la guerra, però va tornar a Figuerola d’Orcau pensant que el conflicte havia acabat. Va estar reclòs al camp de concentració de Santoña i posteriorment es va veure obligat a incorporar-se al bàndol nacional, on va lluitar amb la Falange Española. La seva entrevista és un testimoni esfereïdor de la cruesa dels combats de l’Ofensiva Final sobre Catalunya iniciada a la zona del Montsec.

Àudios:

       

MANUEL GASET

(La Pobla de Segur 1926-2007)

Fill del secretari de l’Ajuntament de La Pobla de Segur, Manuel Gaset tenia 9 any a l’iniciar-se la guerra. Entre les seves vivències evoca l’enderroc de la creu de l’església i els bombardejos de la central hidroelèctrica. Recorda vivament sortir de l’escola i amagar-se sota una olivera, buscant refugi de les bombes. El seu pare va ser detingut quan els nacionals van arribar a La Pobla de Segur.

Àudio:

PEPITA PUBILL CORTAL

(La Pobla de Segur, 1913-2012)

Pepita Pubill conservava una record clar dels efectes de la guerra a La Pobla de Segur. L’assassinat de capellans, l’entrada de les tropes nacionals, els combats de Sant Corneli que la gent mirava des de la plaça del Daldo i, també, els concerts i les festes organitzats pels militars. Va col•laborar com a ajudant d’infermera de l’hospital de guerra instal•lat a les Escoles, on va tenir contacte amb molts joves malats i ferits al front.

Transcripció:

PERE DALMAU MARTRET

(La Seu d’Urgell 1921)

Nascut a la Seu d’Urgell, en morir el seu pare a l’edat de 6 anys es va traslladar al Pallars Jussà amb la seva mare. El 1930 ambdós s’instal•laren a La Pobla de Segur a casa del seu oncle, Mossèn Martret Moles. Pere Dalmau recorda amb tristesa el seu 14è aniversari, quan va ser detingut amb la seva família pel Comité local. Uns dies després el seu oncle va ser afusellat al cementiri de Salàs de Pallars.

Àudio:

RICARDO MONSÓ GELABERT

(Aramunt, 1914-La Pobla de Segur, 2011)

Ricardo Monsó gaudia d’un permís del servei militar quan va esclatar la guerra. El 9 d’octubre de 1936 va fugir a França, país en el que va romandre fins l’any 40. De manera inexplicable, a la seva tornada a Espanya no va haver de donar cap explicació a les autoritats sobre el seu exili.

Àudios:

  

AURORA BONETA JORDANA

(Aguiró, 1924-La Pobla de Segur)

Amb el suport del memorial democràtic

Aurora Boneta Jordana era una noia jove de dotze anys quan va esclatar la guerra civil. Recorda amb claredat els episodis més importants que van esdevenir al poble arran del conflicte. A la seva entrevista ens parla, en primer lloc, de la persecució i fugida a França dels capellans. Ens explica amb detall de quina manera es van organitzar al poble per amagar el capellà abans d’ajudar-lo a marxar. D’aquests primers mesos de guerra, narra l’episodi en què el seu germà, cridat a la lleva, deserta i fuig cap a França acompanyat d’un guia. Així mateix, explica el seu recorregut per França fins la seva tornada, un cop l’exèrcit feixista es fa amb el territori.

Àudios:

  

Transcripció:

CONXITA MARCH MORÉ

(Pujols, 1936-La Plana de Mont-ros)

Amb el suport del memorial democràtic

Conxita March Moré conserva viu el record del contacte que va establir el maquis amb la seva família quan residien a Montadó. Ella comptava tan sols vuit anys però situa l’episodi a la tardor de 1944 i creu que les visites del grup, conformat per quatre o cinc persones, es van succeir de manera quotidiana fins a la primavera de 1945. Recorda la presència de guàrdia civil exercint tasques de vigilància per la zona.

Àudios:

  

Vídeo:

   

Transcripció:

JOAN ORTEU BENAVENT

(Mont-ros, 1924)

Amb el suport del memorial democràtic

Joan Orteu Benavent era un jove de 12 anys quan va esclatar la guerra civil i avui en dia manté encara un viu record dels fets ocorreguts al poble durant el conflicte. La seva entrevista recull un munt de noms, fets i anècdotes que abracen aspectes ben diversos. Recorda els fets succeïts amb motiu del cop d’estat de l’any trenta-sis, com ara la formació del Comitè i l’arribada de membres de la FAI, el paper del mestre i alhora secretari Francisco Mompeon, la persecució i fugida dels capellans, la crema d’objectes religiosos i escultures de sants o l’evasió de les quintes que havien d’anar al combat. Recorda, també, els bombardeigs sobre les centrals hidroelèctriques de la Vall, així com la construcció de refugis per resguardar-se dels atacs aeris.

Àudios:

  

Vídeo:

     

Transcripció:

ROSA SALSE GUÀRDIA

(Cellers, 1927-Guàrdia de Noguera)

Amb el suport del memorial democràtic

Rosita Salse Guàrdia explica els records que conserva del que va suposar per a ella i pels veïns del poble de Cellers l’experiència de la guerra. El seu relat permet apreciar com es va viure aquell episodi en un petit nucli situat a peu d’una de les principals carreteres d’accés a Tremp (l’actual C-13). Els bombardejos a la central hidroelèctrica, la proximitat del front en la vall de Barcedana i la instal•lació de l’hospital de sang en la zona que avui ocupa l’estació de tren, van fer que la població civil de Cellers convisqués amb la realitat dels enfrontaments bèl•lics.

Àudios:

  

Vídeo:

   

Transcripció:

Altres entrevistes que poden ser del vostre interès:

http://www.frontdelpallars.com/content/maria-campi-puyals
http://www.frontdelpallars.com/content/joan-ordi-feliu
http://www.frontdelpallars.com/content/josep-bringu%C3%A9-carbon%C3%A9