BONIFACI VILA I ERTA

(Rivert 1919 – La Pobla de Segur 2008)

Àudios:

DANIEL RAMONEDA

(La Pobla de Segur 1920-2017)

Amb tan sols 16 anys Daniel Ramoneda va ser mobilitzat per les forces republicanes i, pràcticament sense haver rebut instrucció, va haver de lluitar a la batalla de Sant Corneli on va caure presoner. La seva detenció, el judici i la internació en un cap de concentració aporten un testimoni emocionant i colpidor de la cruesa dels fets que van haver d’afrontar molts joves de l’anomenada lleva del biberó.

Vídeo:

JAUME BONFILL GOMÀ

(1924-2013)

Àudio:

JOAN MASSANÉS FABÀ

(Figuerola d’Orcau 1924 – Tremp 2013)

MARIA MASSANÉS FABÀ

(Figuerola d’Orcau 1926)

Àudios:

JOANA COSTA GOMÀ

(Conques 1923 – Conques 2009)

Transcripció:

JOSEP GASA PLANCHERIA

(Hortoneda 1924-Lleida 2012)

Transcripció:

LLUIS BULLICH

(Figuerola d’Orcau 1918)

Lluis Bullich va marxar a Andorra fugint de la guerra, però va tornar a Figuerola d’Orcau pensant que el conflicte havia acabat. Va estar reclòs al camp de concentració de Santoña i posteriorment es va veure obligat a incorporar-se al bàndol nacional, on va lluitar amb la Falange Española. La seva entrevista és un testimoni esfereïdor de la cruesa dels combats de l’Ofensiva Final sobre Catalunya iniciada a la zona del Montsec.

Àudios:

MANUEL GASET

(La Pobla de Segur 1926-2007)

Fill del secretari de l’Ajuntament de La Pobla de Segur, Manuel Gaset tenia 9 any a l’iniciar-se la guerra. Entre les seves vivències evoca l’enderroc de la creu de l’església i els bombardejos de la central hidroelèctrica. Recorda vivament sortir de l’escola i amagar-se sota una olivera, buscant refugi de les bombes. El seu pare va ser detingut quan els nacionals van arribar a La Pobla de Segur.

Àudio:

PEPITA PUBILL CORTAL

(La Pobla de Segur, 1913-2012)

Transcripció:

PERE DALMAU MARTRET

(La Seu d’Urgell 1921)

Nascut a la Seu d’Urgell, en morir el seu pare a l’edat de 6 anys es va traslladar al Pallars Jussà amb la seva mare. El 1930 ambdós s’instal•laren a La Pobla de Segur a casa del seu oncle, Mossèn Martret Moles. Pere Dalmau recorda amb tristesa el seu 14è aniversari, quan va ser detingut amb la seva família pel Comité local. Uns dies després el seu oncle va ser afusellat al cementiri de Salàs de Pallars.

Àudio:

RICARDO MONSÓ GELABERT

(Aramunt, 1914-La Pobla de Segur, 2011)

Ricardo Monsó gaudia d’un permís del servei militar quan va esclatar la guerra. El 9 d’octubre de 1936 va fugir a França, país en el que va romandre fins l’any 40. De manera inexplicable, a la seva tornada a Espanya no va haver de donar cap explicació a les autoritats sobre el seu exili.

Àudios:

AURORA BONETA JORDANA

(Aguiró, 1924-La Pobla de Segur)

Amb el suport del memorial democràtic

Aurora Boneta Jordana era una noia jove de dotze anys quan va esclatar la guerra civil. Recorda amb claredat els episodis més importants que van esdevenir al poble arran del conflicte. A la seva entrevista ens parla, en primer lloc, de la persecució i fugida a França dels capellans. Ens explica amb detall de quina manera es van organitzar al poble per amagar el capellà abans d’ajudar-lo a marxar. D’aquests primers mesos de guerra, narra l’episodi en què el seu germà, cridat a la lleva, deserta i fuig cap a França acompanyat d’un guia. Així mateix, explica el seu recorregut per França fins la seva tornada, un cop l’exèrcit feixista es fa amb el territori.

Àudios:

Transcripció:

CONXITA MARCH MORÉ

(Pujols, 1936-La Plana de Mont-ros)

Amb el suport del memorial democràtic

Conxita March Moré conserva viu el record del contacte que va establir el maquis amb la seva família quan residien a Montadó. Ella comptava tan sols vuit anys però situa l’episodi a la tardor de 1944 i creu que les visites del grup, conformat per quatre o cinc persones, es van succeir de manera quotidiana fins a la primavera de 1945. Recorda la presència de guàrdia civil exercint tasques de vigilància per la zona.

Àudios:

Vídeo:

Transcripció:

JOAN ORTEU BENAVENT

(Mont-ros, 1924)

Amb el suport del memorial democràtic

Joan Orteu Benavent era un jove de 12 anys quan va esclatar la guerra civil i avui en dia manté encara un viu record dels fets ocorreguts al poble durant el conflicte. La seva entrevista recull un munt de noms, fets i anècdotes que abracen aspectes ben diversos. Recorda els fets succeïts amb motiu del cop d’estat de l’any trenta-sis, com ara la formació del Comitè i l’arribada de membres de la FAI, el paper del mestre i alhora secretari Francisco Mompeon, la persecució i fugida dels capellans, la crema d’objectes religiosos i escultures de sants o l’evasió de les quintes que havien d’anar al combat. Recorda, també, els bombardeigs sobre les centrals hidroelèctriques de la Vall, així com la construcció de refugis per resguardar-se dels atacs aeris.

Àudios:

Vídeo:

Transcripció:

ROSA SALSE GUÀRDIA

(Cellers, 1927-Guàrdia de Noguera)

Amb el suport del memorial democràtic

Rosita Salse Guàrdia explica els records que conserva del que va suposar per a ella i pels veïns del poble de Cellers l’experiència de la guerra. El seu relat permet apreciar com es va viure aquell episodi en un petit nucli situat a peu d’una de les principals carreteres d’accés a Tremp (l’actual C-13). Els bombardejos a la central hidroelèctrica, la proximitat del front en la vall de Barcedana i la instal•lació de l’hospital de sang en la zona que avui ocupa l’estació de tren, van fer que la població civil de Cellers convisqués amb la realitat dels enfrontaments bèl•lics.

Àudios:

Vídeo:

Transcripció: