Prèviament a la valoració històrica que s’esdevé del resultat del treball realitzat fins el moment, és necessari fer unes breus consideracions.

En primer lloc, cal tenir en compte, tal i com s’ha esmentat anteriorment, que el buidatge de fonts arxivístiques no es dona per tancat i que, conseqüentment, altres fases d’investigació proporcionaran dades que nodriran i enriquiran aquest recull de fonts.

En segon lloc, es vol deixar constància de la necessitat i urgència de recollir el testimoni d’aquelles persones que encara podrien aportar informació personal en relació als fets de la guerra civil al Pallars. De fet, com s’esmentarà més endavant, les fonts orals amb les que es compta (que proporcionen una excel·lent informació) es circumscriuen a un àmbit territorial determinat i limitat, en funció dels projectes de recull de memòria oral que fins a dia d’avui s’han realitzat a la comarca.

Fetes aquestes reflexions, i conscients de les limitacions esmentades, cal dir que la informació que proporciona el present recull de fonts documentals (arxivístiques i bibliogràfiques) i orals, així com la realització de l’inventari de llocs de refugi i amagatall, ens permet extreure algunes valoracions globals en relació al capítol històric objecte de la recerca en curs.

El fet d’amagar-se davant l’amenaça d’un perill imminent és una resposta natural de protecció i una característica intrínseca a la condició humana i animal. Al Pallars Jussà la guerra civil va proporcionar moltes ocasions i variats motius per fer-ho. De fet, es podria dir que la població en el seu conjunt, al llarg dels anys de guerra, va tenir raons en un moment o un altre per haver de prendre aquesta determinació.

Si s’analitzen en detall les causes-motius que comporten l’actitud d’amagar-se o refugiar-se, es podrien establir tres característiques generals:

Aquelles que resulten d’amagar-se de la persecució

La persecució de capellans és, sens dubte, una de les etapes més grises de la guerra civil arreu. Al Pallars, però, degut a la naturalesa de la seva població, caracteritzada per viure en petites comunitats (llocs d’hàbitat concentrat) on tothom es coneix des del naixement fins a la mort, aquest fet va colpir de manera significativa els veïns i veïnes.

No és estrany, per tant, que aquest sigui el motiu pel qual es tenen més testimonis, així com abundant informació bibliogràfica. En aquesta categoria de persecució s’han d’incloure les persones que van ser perseguides, ja fos per ideologia política o per nivell econòmic (ambdues característiques sovint unides). Del conjunt d’unitats de refugi i amagatall inventariades, 21 estan associades a aquesta categoria, apropant-se al 50 per cent.

Aquelles que resulten de la necessitat de fugir

En relació a la necessitat de fugir venia determinada per la voluntat de desertar o d’evadir-se en el moment de ser cridats a la lleva. Cal dir que el destí final de les persones que triaven aquesta opció era França o Andorra. En conseqüència, els amagatalls associats amb la fugida que s’han conservat en la memòria dels pallaresos són escassos, i estan especialment ubicats al territori de la Vall Fosca (seguint les rutes establertes cap a França) o bé a la Conca de Dalt (seguint les rutes cap a Andorra). En la majoria dels casos, aquests llocs d’amagatall eren utilitzats durant una o dues nits, cloent una de les etapes del viatge, o bé es tractava d’un lloc de refugi provisional previ a la presa de decisió definitiva de la fugida.

Aquelles que resulten de la necessitat de protegir-se

En aquest apartat es contemplem les situacions que venen determinades per episodis de violència bèl·lica i que la població ha de suportar allà on està vivint la guerra (sigui aquest el seu lloc habitual de residència o no). Es tractaria, bàsicament, d’indrets on la gent es va refugiar per protegir-se davant els bombardeigs aeris, en alguns casos per la convivència amb el front de guerra i, puntualment, a l’entrada de les tropes de l’exèrcit rebel a la localitat.

D’altra banda, si ens centrem en la distribució territorial dels refugis i amagatalls inventariats, extraiem les següents reflexions:

- La xarxa de refugis organitzada des de l’administració pública (ja sigui local o d’àmbit territorial) es centra en els principals nuclis de població pallaresos (Tremp i La Pobla de Segur), així com en el conjunt de centrals hidroelèctriques del territori: Talarn, Gavet, La Pobla de Segur, Sossís, Capdella i Molinos.

- Els amagatalls dels capellans víctimes de la persecució religiosa que esclatà al juliol de 1936, estan generalment situats als pobles on aquestes persones estaven adscrites acudint, tant a cases de persones de sòlides creences religioses com a gent d’ideologia republicana que van jugar un paper rellevant en l’assistència als fugitius, o bé als seus pobles d’origen. N’és bon exemple Casa Castells de Vilamolat, on es van amagar fins a 5 capellans de diversa procedència, Sarroca de Bellera on el president del comitè va amagar a casa seva diversos capellans i altre fugitius o Salàs de Pallars on es van amagar també 5 capellans fills del poble.

- La resta dels amagatalls corresponen a indrets situats a l’extraradi o en les immediacions dels diversos nuclis de població com ara baumes i coves, bordes, cabanes, eres i pallers.

Considerem que la distribució territorial que s’observa en l’inventari realitzat no reflecteix, amb tota probabilitat, la quantitat de llocs de refugi que degueren existir al Pallars durant la guerra. El caràcter dels testimonis orals posa de manifest que cada poble tenia els seus propis indrets de refugi i amagatall; malauradament, no disposem d’un registre de memòria oral prou ampli per a cobrir tot el territori.

Quant a la morfologia dels llocs de refugi podem distingir les categories següents:

- Refugis construïts. Es tracta d’un conjunt d’instal·lacions planificades des del Pla de Defensa de l’administració i executada mitjançant les directrius de diferents organismes i departaments, entre els quals:

a) Els Serveis Elèctrics Unificats de Catalunya-SEUC, que van encarregar-se de la construcció dels refugis situats en les centrals hidroelèctriques i en els campaments adjunts.

b) La Junta de Defensa Passiva, que establirà les directrius a seguir pels ajuntaments alhora d’organitzar la defensa de les poblacions, especialment en cas de bombardeigs aeris. Aquest organisme fixa una normativa que regula la construcció i les característiques dels refugis públics. En el cas del Pallars, i a la llum de les dades de que disposem, responen a aquesta categoria els refugis de l’actual Plaça Princesa Sofia de Tremp i Comú de Particulars i Plaça de l’Arbre de La Pobla de Segur.

- Infraestructures ja existents, condicionades com a refugis d’ús públic. És el cas de diversos cellers privats que es posaren a disposició de la població en cas d’atac aeri. La seva existència estava normativament senyalitzada a l’exterior tal i com s’observa actualment al Passeig del Vall i C/Indústria de Tremp.

- Elements naturals. Pertanyen a aquesta categoria un conjunt de coves i baumes dispersos arreu del territori i situats en les proximitats de determinats nuclis de població com és el cas de Sant Esteve de la Sarga, Cellers (Cova dels Tres forats), Figuerola d’Orcau, entre d’altres.

- Edificis (cases, pallers, cabanes i eres). Ja hem vist com va ser freqüent que els capellans s’amaguessin en cases particulars situades en nuclis de població. Altres edificis com eres, pallers i cabanes van ser utilitzats com a refugis temporals, especialment en el moment de l’entrada de les tropes nacionals amb l’arribada del front. D’altra banda, malgrat que els pobles que van restar en primera línia van ser evacuats de manera generalitzada, el recull oral aporta testimonis de què, en alguns casos, hi va restar part de la població que hi va viure mentre tenien lloc els enfrontaments, refugiant-se puntualment en espais com ara cellers.

- Altres indrets de refugi: Es vol constatar també la utilització del túnel de la via del tren com a refugi temporal de la població de Talarn amb motiu de l’arribada de les tropes nacionals.

Si analitzem les dades proporcionades per la recerca en un sentit cronològic podem establir diverses fases en les que la gent va utilitzar els refugis i amagatalls:

- Una primera etapa a partir de l’alçament militar en la que van buscar refugi les persones objecte de persecució per motius religiosos o ideològics i aquelles que fugien i s’evadien de les lleves militars.

- Una segona etapa, prèvia a l’arribada del front al Pallars, en la que la població buscarà refugi davant dels atacs aeris sistemàtics motivats per la presència al territori de les centrals hidroelèctriques (gener 1937-agost 1938).

- La tercera etapa està directament relacionada amb l’arribada de les tropes nacionals i l’establiment de la línia de front seguint el curs dels rius Noguera Pallaresa i Segre. En aquest moment buscaran refugi, sovint de manera col·lectiva i organitzada, diverses poblacions pallareses que s’establiran temporalment en indrets propers als nuclis (abril de 1938).

- La darrera etapa està directament vinculada amb els pobles que restaren en la primera línia del front, en els quals part de població que no els va abandonar va tenir la necessitat de refugiar-se durant els combats (abril –desembre de 1938).

Finalment, es vol posar de manifest la importància de la participació de la societat civil en el fet d’amagar-se. Algunes persones van assistir i auxiliar als perseguits de manera desinteressada, fent front al risc que això comportava. Paral·lelament, es van establir xarxes organitzades d’evasió, que facilitaren la fugida a persones perseguides i a desertors i que van esdevenir una notable font d’ingressos per algunes famílies pallareses.