Advertència important

Qualsevol intervenció no autoritzada en aquest espai arqueològic està penada per la llei.
Precaució amb les cisternes. Aquestes estructures soterrades presenten una profunditat d'aproximadament 3 metres. És molt important no moure els elements de seguretat que cobreixen les boques d'aquestes, per tal d’evitar caigudes i que alguna persona resulti ferida.

Context històric

Els Altimiris és un jaciment de gran rellevància a nivell històric perquè correspon a una època de la història tardoantiga i medieval catalana poc coneguda, on no hi ha gaires documents escrits i el nombre d’assentaments del període no és gaire nombrós. Aquest fet constitueix als Altimiris com un gran subjecte d’estudi a partir del qual, mitjançant la seva excavació i posterior estudi, es podrà aportar una mica més de llum a dita etapa de la història de Catalunya.

Aquest jaciment, ubicat en una posició estratègica dintre del Congost de Mont-rebei, es tracta d’un assentament d’alta muntanya. Concretament ocupa el cim d’un esperó rocallós envoltat d’espadats, a una alçada de 867 m.s.n.m., des d’on la població controlaria el pas del propi Congost de Mont-rebei i es podria defensar amb facilitat.

Els orígens d’Els Altimiris s’han de situar al segle V dC, moment en el qual es produeix la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Després de l’esfondrament de tot el sistema administratiu, polític i econòmic de la societat romana, les grans urbs es col•lapsen i la població decideix abandonar-les i migrar, per una part, cap a la costa i la plana on ocupen les villae i les terres dels voltants i, per una altra, cap a la muntanya on constitueixen petites comunitats rurals, on les principals activitats econòmiques són la ramaderia i l’explotació de recursos forestals i minerals, com és el cas d’Els Altimiris.

En concret ens trobem davant d’un possible assentament d’origen eremític o cenobític (comunitarisme monacal) d’època visigòtica. Actualment aquesta hipòtesis és la que té més pes perquè al centre del poblat s’ha localitzat una església, molt probablement amb advocació a Santa Cecília, al voltant de la qual s’han trobat un conjunt d’estances i passadissos que podrien constituir un complex monàstic.

L’assentament d’Els Altimiris també es caracteritza pels sistemes de defensa que presenta, tot i estar en una posició estratègica i de difícil accés. Alguns d’aquests elements són: una torre en la part més elevada del poblat i una muralla entre els espadats nord i sud que tanca totalment el jaciment, deixant únicament una entrada a aquest, un corredor excavat a la pròpia roca amb parets de 10 metres d’alçada conegut com el Pas de Santa Cecília.

També cal remarcar el tipus d’economia que practicaven els seus habitants. El fet que estiguessin tant aïllats, en un indret muntanyós de difícil accés, els obligava a ser completament autosuficients; sent la ramaderia, la caça, i l’explotació de recursos forestals i minerals les seves principals activitats de subsistència. En referència a l’abastiment d’aigua, sense accés a una surgència d’aigua van optar per construir tres cisternes globulars que recollissin l’aigua de la pluja.

Ja entrats al segle IX dC en aquesta zona geogràfica té lloc un creixement econòmic i demogràfic. Dintre de l’àmbit econòmic, entre d’altres factors es produeix una expansió de l’agricultura que ve donat per l’explotació de noves àrees, en especial els fons de les valls. Aquest fet provoca que els habitants de les comunitats de muntanya, que també incorporen l’activitat agrícola a la seva economia ramadera i d’explotació de recursos forestals i minerals, decideixin abandonar els seus respectius poblats i establir-se en nous assentaments més propers a les noves zones d’explotació agrícola.

És molt possible que els habitants d’Els Altimiris seguiren aquest model, i durant el segle IX dC abandonessin l’assentament per establir-se en un indret més proper a les noves àrees d’explotació, com per exemple el poble d’Alsamora, un dels més propers al jaciment.

Després que l’assentament fou abandonat al s. IX dC, sembla ser que es va mantenir algun tipus de culte, ja que s’han trobat alguns enterraments del segle XI dC, molt propers a la pròpia església.

Itinerari

L’itinerari que es proposa a continuació és un recorregut per la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei, concretament pel Congost de Mont-rebei, que ens permetrà endinsar-nos en una fase de la història poc coneguda fins al moment, el període de transició entre l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana. En concret visitarem el poblat d’Els Altimiris, un dels pocs jaciments catalans emmarcats entre els s. V i IX dC dels quals es tingui constància. Aquest assentament ens permetrà fer-nos una idea de com podia ser la vida de les comunitats d’alta muntanya corresponents a aquest període de transició entre la Tardoantiguitat i l’Alta Edat Mitjana, el qual encara presenta tants interrogants.

Per tornar sol cal desfer el mateix camí d’anada que ens conduirà de nou fins al pàrquing de La Masieta.

Fitxa Tècnica

• Recorregut: Itinerari d’anada i tornada des del pàrquing de La Masieta, ubicada a la Reserva del Congost de Mont-rebei, fins al jaciment d’Els Altimiris.

• Dificultat física: Moderada (grau 627 segons el mètode SENDIF).

• Dificultat tècnica: Itinerari complicat en especial a partir del segon quilòmetre del recorregut d’anada. Aquest últim quilòmetre i dos-cents metres de la ruta d’anada, presenta un desnivell positiu de 330 metres aproximadament. A més s’ha de sumar que aquest darrer tram també presenta pedregar solt. Aquests dos factors fan que dita part final de l’itinerari ascendent sigui força exigent a nivell físic.

• Distància: 6,4 quilòmetres.

• Desnivell: 400 m de desnivell positiu.

• Durada: 2 h 15 min.

• Accessibilitat en vehicle: Al punt de partida, el pàrquing de La Masieta ubicada a la Reserva del Congost de Mont-rebei, es pot accedir amb vehicle. Sortint de Tremp per la C-13 en direcció Àger, veurem que entre el km 86 i 85 d’aquesta mateixa carretera hi ha un trencall a mà dreta amb un rètol que anuncia “C-1311 Pont de Montanyana”. Agafem dita calçada, la qual ens portarà per un port de muntanya, i conduïm per aquesta durant 25 km fins arribar a un trencall que veurem a la banda esquerra de la carretera. Aquest desviament es troba ubicat entre el km 1 i 0 de la C-1311, abans de l’entrada del poble de Pont de Montanyana, i presenta dos cartells que anuncien: “Castissent (6 km) i La Clua (9 km)” i “Reserva del Congost de Mont-rebei (8 km)”.

Agafem aquesta carretera que bifurca cap a l’esquerra des de la C-1311 i continuem per dita durant 3 km, moment en el qual ens trobarem amb una primera cruïlla. En aquesta hem de seguir la direcció del rètol que anuncia “Reserva del Congost de Mont-rebei (Pàrquing) – 5 km; La Clua 7,1 km; Alsamora 9,6 km”, que en aquest cas ens portarà pel camí de la dreta. Després de deixar enrere dita cruïlla i conduir 3,6 km, ens tornarem a trobar un nou encreuament. En aquest cas haurem de seguir la direcció dels rètols: “Alsamora (6 km) i St. Esteve de la Sarga (9 km)” i “Reserva del Congost de Mont-rebei (Pàrquing) – 1,6 km”, les quals ens senyalitzen el camí de la dreta. Passada dita bifurcació, seguim avançant i finalment al cap de 1,4 km arribarem a la darrera cruïlla, on veurem una caseta de fusta. Aquesta és l’entrada al pàrquing de La Masieta (Reserva del Congost de Mont-rebei).

Hem de saber que en determinades èpoques de l’any, en aquesta caseta hi ha un guarda que cobra un import de 5 euros per poder accedir amb el vehicle i estacionar-lo. El pàrquing de La Masieta, amb un horari d’obertura des de les 7:30 fins a les 19:45h, consta de tres zones habilitades per poder deixar el vehicle, totes molt a prop del camí que porta cap a la pròpia Masieta, el centre d’informació del Congost de Mont-rebei.

• Altra informació d’interès: Es recomana portar roba i calçat tècnic així com aigua, i en època d’estiu especialment protegir-se del sol. Cal respectar tant la naturalesa, evitant tirar deixalles, així com el propi patrimoni arqueològic, no alterant de cap forma el conjunt del jaciment d’Els Altimiris.