Els panells de la nova xarxa de senders interpretatius del Patrimoni megalític de Senterada ens parlaran de dòlmens, menhirs, i necròpolis. Empremtes de pedra que han quedat de les civilitzacions prehistòriques en el paisatge pallarès.
Al llarg dels 40 km de senders que s'han habilitat recuperant antics camins es col·locaran 7 panells amb il·lustracions que ens expliquen els elements més destacats d'aquest període. Un temps que ens parla de megàlits, pedres grosses, amb els menhirs com a protagonistes. Aquesta acció amb un cost total de 43.000 € s'inclou en l'operació "Valorització del Patrimoni Cultural i Natural per a la dinamització turística del Pallars Jussà" que impulsada pel consell comarcal, està cofinançat amb un 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 i compta també amb la participació econòmica de la Diputació de Lleida i de l'ajuntament de Senterada.
D'origen bretó la paraula "menhir" vol dir pedra alta i es poden trobar sols o en grups. Els menhirs s'utilitzaven per marcar els límits territorials d'un poble o ser el centre de cerimònies religioses funeràries. Dins la xarxa de senders de Senterada en destaquem 2: el menhir de Casó, i el menhir del serrat dels Rebolls,
Entre aquestes rutes també hi trobem 3 dòlmens: el de la Casa Encantada potser és el més conegut, però també tenim el de la Cabaneta del Moro, i el del serrat dels Rebolls. La paraula dolmen també prové de la llengua bretona, es compon de dol , que vol dir taula, i men , que vol dir pedra; Aquestes taules de pedra que han servit de refugi a ramats i pastors també són monuments funeraris propis del Neolític. Majoritàriament es tracta de tombes col·lectives on hi enterraven els difunts dels poblats veïns, junt amb un aixovar funerari.
En el recorregut podrem caminar per una necròpolis, la del Turó de Capcera. etimològicament significa "ciutat dels morts". Es tracta d'un cementiri o lloc destinat a enterraments format per diferents túmuls (monuments funeraris fets d'una mota de terra, monticles, i de pedres amassades damunt una tomba o sobre el lloc on s'havia incinerat un mort).
Ens costa imaginar l'esforç titànic que feien els nostres avantpassats per edificar amb aquestes pedres gegants, d'aquí sorgeixen nombroses llegendes. En realitat, s'estima que hi podien participar fins a cents d'homes, ja que cada llosa podia arribar a pesar 100 tones.