Descripció

Es tracta d'un espai fortificat del segle XI. És un dels millors exemples d'arquitectura no estrictament religiosa, sinó de caire residencial, més importants d'època alt-medieval conservats a Catalunya, obra d’Arnau Mir de Tost.

El castell de Llordà disposava de tres recintes. El recinte exterior, avui pràcticament desaparegut, tancava el turó de cingle a cingle, en ell restaven inclosos l’església de Sant Sadurní i diversos habitatges.

El castell, pròpiament dit, s’aixeca en el cim del turó. El segon recinte separa l’àrea pública de la militar, aquest té una planta triangular i pel sector accessible presenta una façana flanquejada per imponents torres quadrades que vetllen per l’accés al castell sobirà; en el present només es conserva una de les torres. L’entrada es situava en el bell mig del mur, i era de les anomenades en colze, per garantir la defensa de l’accés.

A l’interior s’obre un ampli pati d’armes amb dependències militars annexades al mur que s’adossa a la torre quadrada. De ben segur que el recinte interior del castell de Llordà n’és l’element més rellevant i distint. Allí s’aixeca un poderós edifici senyorial de planta rectangular, estructurat en dues plantes, extremament singular en l’època. Aquest edifici, amb aires de palau, només és comparable al que tenia el comte de Barcelona. La planta baixa és formada per una gran sala rectangular coberta amb volta de canó, aquest espai era garantia d’una gran flexibilitat d’ús. La planta superior, amb l’accés pel pati, té una gran sala senyorial que obre quatre grans finestres geminades als dominis del castell, un segon nivell de finestres i un elevat sostre, donen a la sala un aire regi; de ben segur el poderós cavaller.

Història

La importància d'aquest castell al llarg dels segles és constant. Fou donat pels Comtes d'Urgell Ermengol II i la seva muller Constança a Arnau Mir de Tost i la seva muller, Arsendis. Arnau Mir de Tost fou l'encarregat de la conquesta i repoblament del Pallars Jussà als sarraïns, i hi establí el centre neuràlgic dels seus dominis. El feia servir com a residència, i per això una part del que s'ha conservat és el palau senyorial.

Arnau Mir de Tost el va fer aixecar com un castell capaç d'hostatjar una guarnició important, així com una població civil, en part depenent i lligada amb la militar, amb el seu bestiar. D'aquest fet prové que encara avui dia les restes del castell de Llordà siguin imponents i extenses.

Fou abandonat del tot arran de les desamortitzacions del segle XIX, i al llarg dels darrers dos-cents anys anà caient fins a convertir-se en un esquelet de castell. Declarat monument històric artístic el 1980, no fou fins al 1997 quan començaren les excavacions arqueològiques i la seva restauració que continua avui actualment.

Més informació

Tel.: 973 665 062

Correu electrònic: museucd@parc-cretaci.com