Patrimoni Cultural

Castells de frontera

Castell d'Orcau

Descripció

El castell d’Orcau es troba a la vila del mateix nom, al municipi d’Isona i Conca Dellà. L’emplaçament no era ocasional, ja que exercia un control visual, de la Conca de Tremp i a la Conca Dellà, i servia d’enllaç entre les fortaleses més rellevants d’aquests indrets, Mur i Llordà. El castell d’Orcau respon perfectament al model de castell roquer; situat sobre un turó de roca, s’aixeca més de cent metres sobre el poble d’Orcau. Pràcticament inaccessible pel sud i per ponent, conserva un sinuós sender que condueix del poble al castell pel sector de llevant.

El castell està integrat per un recinte principal i un de secundari ( on hi ha l'església de la Mare de Déu de la Pietat) que encercla pràcticament tota la superfície útil del turó. El recinte principal, que s’aixeca sobre la roca mare, és de planta quadrada amb torres cantoneres, de fet bestorres, ja que són obertes per l’interior. El conjunt és força compacte i està eriçat de sageteres per tots els flancs. Aquestes, moltes d’elles reconstruïdes, defensen el recinte en una triple corona a diferents alçades. Tot plegat, l’estructura de la fortalesa i els elements arquitectònics que la integren ens parlen d’una datació a cavall entre el segle XIII i XIV, en el moment que la nissaga dels Orcau està al servei directe del rei Pere III.

La tercera fase constructiva que transformà el castell d’Orcau la identifiquem en el conjunt de recintes exteriors que envolten el principal. Aquests pertanyen al segle XV, i potser a alguna modificació del XVI. El recinte exterior posseeix un seguit de murs i bastions amb troneres per l’ús d’artilleria de pólvora que garanteixen la capacitat bèl·lica del conjunt en els temps de la segona meitat del segle XV.

HIstòria

És un dels castells més ben documentats de tota la comarca. Les restes que avui integren el conjunt del castell d’Orcau responen al període baixmedieval i modern. El castell és documentat per primer cop l’any 1010 com a castro Orcall.

El castell és construït al voltant del canvi de mil·lenni, en plena convulsió de la frontera que separa el món dels comtats catalans i Al-Andalus. Orcau, eregit en el moment més intens de les ràtzies andalusines per les terres del Montsec, té un marcat caràcter defensiu. Durant el segle XI, un cop esvaïda l’amenaça sarraïna, el castell d’Orcau esdevé un important centre logístic i militar que permet ocupar les terres baixes, entre la Conca de Tremp i la Conca Dellà. Alhora el castell d’Orcau desenvoluparà una funció de frontera entre els dominis de Pallars a ponent i els dominis urgellencs d’Arnau Mir de Tost a llevant.

És també important per la seva història jurídico-administrativa. Esdevé un dels primers dominis documentats on es fa patent el pas del règim comtal al feudal.